|
Un fet insospitat desperta definitivament la consciència dels
sabadellencs vers l'aviació.
Fou
el dia 12 d’octubre del 1919 havent dinat, un jorn que va transcórrer
encapotat i plujós.
Amb molt poca visibilitat, que impedia orientar
la navegació del vol, i quasi amb silenci, un avió biplà, el qual
travessava el riu Ripoll tot venint de la banda de Sentmenat, per causa
d'una emergència de motor aterrava al Camp
d'en Gorina a la Creu Alta, un lloc que
fronterejava entre la via del tren i la carretera de Prats de Lluçanès,
i amb l'actual carrer de Vallcorba i el de Josep Aparici, on en sentit
paral·lel en aquest últim carrer hi passava una línia d'alta tensió,
de la qual, un dels pilars que sostenien la filada elèctrica, apareix a
la fotografia darrera de l'avió.
El veïnatge, una vegada superada la sorpresa en
veure's un avió aterrat al costat de casa seva, arreu de la vila donaren
veus de l'esdeveniment. Una munió de gent esbalaida es dirigí vers la
Creu Alta, congregant-se, estupefacta, a l'entorn de l'aeroplà i admirant
el seu pilot.
L'aeronauta, que havia obtingut el seu títol de
pilot encara no feia tres setmanes, es deia Manuel
Colomer i Llopis, que amb l'avió T-H
E.3 "LE RHIME", participava a l'anomenada Cursa de Tardor, organitzada per l'Aeri
Club de Catalunya que volava a l'aeròdrom de La Volateria al Prat de
Llobregat. Una cursa, on naturalment guanyava el que més corria.
Entre altres institucions catalanes, el Consistori sabadellenc, que els
organitzadors l'hi havien tramès una documentació completa, amb mapa
inclòs, que el raid passava per Sabadell, va aportar una Copa de
plata a la cursa.
Iniciat
el circuit de la prova des l'aeròdrom de La Volateria, els participants
devien sobrevolar primer el monument a Colom, a Barcelona, per després
continuar, successivament, vers Badalona, Sabadell, Terrassa, El Tibidabo
i de nou una passada per Colom, finalitzant la prova a La Volateria. Com a
qualsevol dels altres punts a sobrevolar, a Sabadell s'hi trobava un
comissari nomenat pel Reial Aeri Club de Catalunya, es tractava del senyor
en Josep Feliubadaló que, situat a la finca de Can Torres, també
habitualment nomenada Can Fatjó pel cognom del popular gendre, efectuava
el control. Lloc en el qual, en aquella ocasió, el pilot Colomer junt amb
el seu aparell, no hi va poder arribar.
En aquell dia altres pilots tampoc varen poder
realitzar la cursa sencera, perduts per causa de la manca de visibilitat
per orientar-se, circumstància que feu que tres d'ells es veiessin
obligats a aterrar en llocs propers a Terrassa. Joaquim Cayón amb el seu
caça Hispano Suïssa de 180 cv. va anar a parar a un reduït camp dins la
finca de La Barata, des d'on va arribar a Sabadell amb una moto, i que el
motorista el va deixar a l'estació del tren, on es va poder entrevistar
amb un redactor del diari. Sortint vers Barcelona a un quart de vuit del
vespre. El pilot italià senyor Giuseppe Grassa, de la casa Ansaldo
italiana, que pilotava un biplà S.V.A. monoplaça de 225 cv. de la
mateixa empresa. També perdut, però sense benzina, amb el motor parat va
passar fregant la teulada de la fàbrica de Can Niquet de Terrassa, on
dissortadament hi va tocar amb el tren d'aterratge capotant a l'instant, i
que per la inèrcia, en posició invertida, va lliscar teulada avall fins
caure al terra amb la cua pel davant, quedant en posició normal sobre el
sol, però, tot trinxat. A pesar de l'estavellada, el
pilot va quedar ferit molt lleu, traumatitzant-se les espatlles i el cap.
Finalment, el pilot Lluís Bertrand, amb el seu monoplà "Vendome"
amb motor "Rhone" de 60 cv., va aterrar sense masses problemes
en un camp tocant Ullastrell. Quin dia!!!
Nota: La
versió de l'incident d'en Giuseppe Grassa, ens va ser relatada per un
terrassenc que, testimoni de l'incident, segons va manifestar, ens va
visitar a l'aeròdrom sabadellenc durant els anys 50. Lamentem no disposar
de la seva identitat.
A Sabadell, el novell aviador Colomer va ser
molt ben atès per les autoritats consistorials i, l'endemà, tan aviat
com va poder, per evitar les multituds, havent arrengat el problema del
motor el dia anterior, diligentment es va enlairar vers La Volateria,
prometent com a acció de gràcies als qui l'havien acollit, que tornaria
per agrair les excel·lents atencions dispensades. Tot i la precaució
d'emprendre el vol sense tardança, bastants sabadellencs, molt pendents
del que podia passar, acudiren aviat a la Creu Alta, sent testimonis
d'aquella subreptícia sortida a l'aire d'en Colomer, que per
despatxar-se dels sabadellencs va fer un parell de voltes sobre la ciutat.
Un dels espectadors d'aquell fet insòlit
esdevingut al Camp d'en Gorina, va ser el jove en Ferran Llàcer i
Carreras, el qual, gràcies a viure en directe aquell excepcional
esdeveniment, va quedar captivat definitivament per l'aviació. De tal
manera, que al cap de cinc anys i mig esdevindria responsable que Sabadell
prengués ales propies.
La promesa que feu
Colomer a les autoritats de Sabadell es va complir.
El següent diumenge dia 19, Dos biplans varen
aterrar a la finca de Can Torras, adjacent amb la de Can Diviu, però, que
aquest es trobava més a prop del casc urbà, a on el diumenge anterior hi
havia situat el control pels participants a la Cursa de Tardor.
Avui, un tros de cada una d'ambdues finques formen part del nostre
aeroport.
|
