Autor desconegut - Arxiu Josep Llacer   

Un fet insospitat desperta definitivament la consciència dels sabadellencs vers l'aviació. 
     Fou el dia 12 d’octubre del 1919 havent dinat, un jorn que va transcórrer encapotat i plujós.
     Amb molt poca visibilitat, que impedia orientar la navegació del vol, i quasi amb silenci, un avió biplà, el qual travessava el riu Ripoll tot venint de la banda de Sentmenat, per causa d'una emergència de motor aterrava al
Camp d'en Gorina a la Creu Alta, un lloc que fronterejava entre la via del tren i la carretera de Prats de Lluçanès, i amb l'actual carrer de Vallcorba i el de Josep Aparici, on en sentit paral·lel en aquest últim carrer hi passava una línia d'alta tensió, de la qual, un dels pilars que sostenien la filada elèctrica, apareix a la fotografia darrera de l'avió.
     El veïnatge, una vegada superada la sorpresa en veure's un avió aterrat al costat de casa seva, arreu de la vila donaren veus de l'esdeveniment. Una munió de gent esbalaida es dirigí vers la Creu Alta, congregant-se, estupefacta, a l'entorn de l'aeroplà i admirant el seu pilot.
     L'aeronauta, que havia obtingut el seu títol de pilot encara no feia tres setmanes, es deia
Manuel Colomer i Llopis, que amb l'avió T-H E.3 "LE RHIME", participava a l'anomenada Cursa de Tardor, organitzada per l'Aeri Club de Catalunya que volava a l'aeròdrom de La Volateria al Prat de Llobregat. Una cursa, on naturalment guanyava el que més corria. Entre altres institucions catalanes, el Consistori sabadellenc, que els organitzadors l'hi havien tramès una documentació completa, amb mapa inclòs, que el raid passava per Sabadell, va aportar una Copa de plata a la cursa.
      Iniciat el circuit de la prova des l'aeròdrom de La Volateria, els participants devien sobrevolar primer el monument a Colom, a Barcelona, per després continuar, successivament, vers Badalona, Sabadell, Terrassa, El Tibidabo i de nou una passada per Colom, finalitzant la prova a La Volateria. Com a qualsevol dels altres punts a sobrevolar, a Sabadell s'hi trobava un comissari nomenat pel Reial Aeri Club de Catalunya, es tractava del senyor en Josep Feliubadaló que, situat a la finca de Can Torres, també habitualment nomenada Can Fatjó pel cognom del popular gendre, efectuava el control. Lloc en el qual, en aquella ocasió, el pilot Colomer junt amb el seu aparell, no hi va poder arribar.  
     En aquell dia altres pilots tampoc varen poder realitzar la cursa sencera, perduts per causa de la manca de visibilitat per orientar-se, circumstància que feu que tres d'ells es veiessin obligats a aterrar en llocs propers a Terrassa. Joaquim Cayón amb el seu caça Hispano Suïssa de 180 cv. va anar a parar a un reduït camp dins la finca de La Barata, des d'on va arribar a Sabadell amb una moto, i que el motorista el va deixar a l'estació del tren, on es va poder entrevistar amb un redactor del diari. Sortint vers Barcelona a un quart de vuit del vespre. El pilot italià senyor Giuseppe Grassa, de la casa Ansaldo italiana, que pilotava un biplà S.V.A. monoplaça de 225 cv. de la mateixa empresa. També perdut, però sense benzina, amb el motor parat va passar fregant la teulada de la fàbrica de Can Niquet de Terrassa, on dissortadament hi va tocar amb el tren d'aterratge capotant a l'instant, i que per la inèrcia, en posició invertida, va lliscar teulada avall fins caure al terra amb la cua pel davant, quedant en posició normal sobre el sol, però, tot trinxat. A pesar de l'estavellada, el pilot va quedar ferit molt lleu, traumatitzant-se les espatlles i el cap. Finalment, el pilot Lluís Bertrand, amb el seu monoplà "Vendome" amb motor "Rhone" de 60 cv., va aterrar sense masses problemes en un camp tocant Ullastrell. Quin dia!!!
Nota: La versió de l'incident d'en Giuseppe Grassa, ens va ser relatada per un terrassenc que, testimoni de l'incident, segons va manifestar, ens va visitar a l'aeròdrom sabadellenc durant els anys 50. Lamentem no disposar de la seva identitat.

     A Sabadell, el novell aviador Colomer va ser molt ben atès per les autoritats consistorials i, l'endemà, tan aviat com va poder, per evitar les multituds, havent arrengat el problema del motor el dia anterior, diligentment es va enlairar vers La Volateria, prometent com a acció de gràcies als qui l'havien acollit, que tornaria per agrair les excel·lents atencions dispensades. Tot i la precaució d'emprendre el vol sense tardança, bastants sabadellencs, molt pendents del que podia passar, acudiren aviat a la Creu Alta, sent testimonis d'aquella subreptícia sortida a l'aire d'en Colomer, que per despatxar-se dels sabadellencs va fer un parell de voltes sobre la ciutat.

     Un dels espectadors d'aquell fet insòlit esdevingut al Camp d'en Gorina, va ser el jove en Ferran Llàcer i Carreras
, el qual, gràcies a viure en directe aquell excepcional esdeveniment, va quedar captivat definitivament per l'aviació. De tal manera, que al cap de cinc anys i mig esdevindria responsable que Sabadell prengués ales propies.

La promesa que feu Colomer a les autoritats de Sabadell es va complir.
     El següent diumenge dia 19, Dos biplans varen aterrar a la finca de Can Torras, adjacent amb la de Can Diviu, però, que aquest es trobava més a prop del casc urbà, a on el diumenge anterior hi havia situat el control pels participants a la Cursa de Tardor. Avui, un tros de cada una d'ambdues finques formen part del nostre aeroport.