En Ferran Llàcer junt amb els seus dos fills, Josep Llàcer Sallarès i la seva germaneta Maria, fotografiats amb l'Aviatik a Ca N'Oriac el matí del diumenge dia 5 d'abril del 1925, havent estrenat el camp d'aterratge al dia anterior.
El nen josep Làcer (Pepito Llàcer, dins l'ambient aeronàutic) va continuar en l'afició del seu pare fins pertanyer a la junta directiva de l'aeroclub de Sabadell, tant anteriorment, com també posteriorment, a la guerra civil.

 - Arxiu Josep Llacer   

La llavor de l'aeronàutica a Sabadell:
   L’activitat aèria a Sabadell fou endegada gràcies a la iniciativa d'aquest sabadellenc de nom Ferran Llàcer i Carreras, que neix al carrer de Coromines número 73 el dia 4 de desembre del 1893, i mor el 5 de novembre de 1930, en un pis del número 42  de La Via de Massagué.
    Tal com el lector pot conèixer, en Ferran llàcer va ser un dels testimonis de l'aterratge d'en Manuel Colomer que, per causa d'una emergència de motor del biplà que comandava, aquest pilot va haver d'efectuar en un terreny nomenat Camp del Gorina, lloc situat al cap de munt de la Creu Alta de Sabadell. L'avió era un TH-3 "Le Rhime" amb un motor rotatiu de 8o cv. de construcció catalana, ben inspirat en un disseny del model Caudron G III francès. 
    En Ferran, un jove emprenedor, apartir d'aquell insospitat esdeveniment, va començar a visitar assiduament l'aeròdrom Canudas al Prat de Llobregat, on amb la seva bonhomia i simpatia va fer que s'establisin ferms llaços d'amistat entre ell i el promotor aeronàutic Josep Canudas, junt també amb la resta dels seus colaboradors i els simpatitzants de la precursora aeronàutica barcelonina que frequantaven aquell pioner aeròdrom.

    A continuació d'aquell primer aterratge a Ca N'Oriac, els inicis de l'aviació a Sabadell es fonamentaren en el Vol a Vela o vol amb planadors, doncs aquesta activitat aèrea era molt més assequible tècnicament i econòmicament. 
    Aquella colla d'afeccionats, per poder volar es construiren el seu plandor mitjantçant els planols d'un aparell alemnay que els facilitaren els seus amics de La Penya de L'aire barcelonina, de la qual en Ferran Llàcer n'era el representant a Sabadell. Més endevant, un altre pioner, en Joan Bonamusa, just acabat el seu curs de pilot el setembre del 1929, va portar a Ca N'Oriac el seu avió biplà Hanriot Clerget adquirit a l'escola d'aviació Barcelona quin director n'era el propi Canudas.
    Des l'abril del 1925, d'enquan en quan, els pilots, tant de l'aeròdrom Canudas com els de La Volateria (l'Aeronaval Militar), s'acostaven a sobrevolar Sabadell i en ocasions prenien terra a Ca N'Oriac. Un terreny que per cert li mancava extenció suficient, resultant l'aterratge un tan arriscat segons bufaven els vents.
    En ferran Llàcer, a fi d'interessar als seus conciutadans per l'aviaicó, sovintejant publicava articles del tema aeronàutic en el Diari de Sabadell. Articles que donaren els seus bons fruits. En Joan Ribalta i Codorniu, pare de qui escriu, gràcies a l'incentiu periodístic d'en Ferran Llàcer va esdevenir un entusiasta de l'aviació sabadellenca, fou cofundador del Club d'Aviació de Sabadell el setembre del 1931 i posteriorment membre de la junta directiva.

Redactat en forma de currículum d'en Ferràn Llàcer trobat a l'arxiu Llàcer.