Currículum aeronàutic d'en Pere Ribalta
Estudiós de l'aviació sabadellenca.

      Pere Ribalta i Puig neix a finals de l'any 1939 a la Via Massagué de Sabadell, en el sí d’una família aeronàutica. El seu pare, en Joan Ribalta i Codorniu, va ser cofundador del Club d’Aviació Sabadell entre agost i setembre del 1931, i secretari del club des finals del 1932, quan el club es va nomenar Aeri Club de Sabadell i del Vallès, que va acabar sobtadament la seva activitat el 18 de juliol del 1936, en què es va produir el cop d’estat franquista que va desencadenar la guerra civil.
     Posteriorment, l'aeroclub ressorgí de les seves pròpies cendres el desembre de l'any 1947, en el que Joan Ribalta va formar part de la junta directiva del nou Aero Club de Sabadell com conseller, i de vicepresident des el 1952. 
L’octubre de 1953, l'Aero Club de Sabadell es va fusionar amb l’Aero Club de Barcelona, esdevenint-ne l'Aero Club Barcelona-Sabadell actual, en el qual Ribalta va passar a ocupar el càrrec de vicepresident segon fins 1979.

     Pere Ribalta, amb tres anys i mig d’edat, va fer la seva “primera experiència aeronàutica”, quan, ajudat pel seu germà Ramon, es va enfilar en un Polikarpov I 15 “Xato” ocupant la cabina del pilot i, al cap de poca estona, va saltar a una altra cabina històrica, la d’un Polikarpov I-16 “Moska” que es trobava al costat del primer.

Personatges i avions de les primeres experiències aèries.
    
Pere Ribalta efectua el seu primer vol real el dia de Sant Josep de l’any 1951, a l'edat de 11 anys. L’aparell amb el qual va fer el seu bateig de l’aire, fou un històric biplà descapotat de dues places, el De Havilland Tiger Moth EC-AEV, avioneta batejada amb el nom de La Mallorquina per l'aeroclub que en va ser el propietari anterior, doncs, havia estat recentment adquirida a l'Areoclub de Balears. El pilot fou en Josep Gorina Lloveras.
    
Des d’aquell esdeveniment, en Pere va continuar volant de passatger amb els avions del club, i també amb aparells propietat de pilots particulars que el convidaven a volar, amb els que sempre que va poder aprofitava per aprendre a pilotar. En el 1954, convidat i guiat pel mestratge del pilot, i a la vegada amic, Jordi Soler Labbé, va pilotar durant uns quants minuts el bimotor Miles Gemini
EC-ACS amb  un breu curset de pilotatge inclòs. L’experiència fou indescriptible!!!
     En aquell mateix any, el pilot Josep Picas de Manresa el va convidar a volar amb la seva Piper PA-12 Supercruiser
de tres places, duran el qual va superar els 4.000 metres d'alçada mentre sobrevolaven Sant Llorenç del Munt (La Mola) i la Serra de l'Obac. El senyor Picas en aquell temps es trobava assajant batre el record nacional d'alçada per avionetes de turisme, rècord que va aconseguir al cap de poc temps amb una altra avioneta que també era de la seva propietat, model Monocupé-90 EC-ACV, d'ala alta amb motor radial (en estrella) i de dues places costat a costat.
     En Pere també va estar volant amb el mític De Havilland DH-89 Dragon Rapide, pilotat per en Francesc X. Gibert i en Carles Simó.

    
En aquell temps també construïa i feia volar aeromodels amb els quals anava “enganyant la gana”, més aviat "fam", de volar.
     Entre els setze i els vint anys, 1956-1960, mentre esperava poder iniciar el curs formal de pilot, amb una Jodel 65, feia hores d’entrenament amb el pilot Armand Espinosa de Santos, el seu "pilot privat". Aquest pilot, va ser el sogre del que posteriorment fou professor d'en Pere, En Carles Albert Simó Andreu.

     
Finalment, el més de juny de l’any 1960 va poder endegar el curs de pilot civil gracies a una mitja beca de les que el club concedia als afeccionats els quals assíduament havien mantingut la seva constant presència al camp de vol durant uns quants anys. El curs de pilot costava el capital de 9.000 de les antigues pessetes, doncs, la meitat; 27 €, va ser la quantitat que va haver d’abonar el seu pare a l’aeroclub per aquest concepte.
     Pere Ribalta va volar sol per primera vegada el dia 17 d’agost del 1960 amb una Piper J-3.
EC-AKQ. Amb 9 hores i 25 minuts, i 25 vols d’escola totals. El professor va ser en Carles Simó i Andreu. El setembre d’aquell any va passar
l’examen corresponent. El reconegut, i mundialment famós pilot d'acrobàcia José Luis Aresti, va presidir el tribunal examinador.
    Per Cert que en Carles Simó i Andreu, junt amb la seva germana Maria Antònia, eren afillats d'un tal senyor Simó qui s'havia casat amb la seva mare Maria Andreu, que els hi va donar el cognom. En la realitat ells eren fills naturals del qui va ser famós polític, cofundador del POUM, Andreu Nin. En Carles ens ho va explicar un dia en una reunió a casa dels meus pares en l’època del meu curs de pilot.


Alguns dels models d'avions volats per Pere Ribalta com a pilot:
     Entre altres aparells com les Piper J-3 de l'escola, Pere Ribalta ha volat Piper J-2 Taylor Cub EC-ALA, el biplà Bücker 131 Jungmann E3B-339 i la 311, la Stinson Voyager de quatre places EC-ADT i la EC-AEA, UNA D. H. Moth Minor EC-ACN, la clàssica Auster Autocrat EC-AHF i la AV-J1 EC-ANI, Piper PA-14 Family Cruiser EC-BGX (treballs de fotografia aèria, la Piper PA-18 EC-AMJ, la Morane Saulnier MS-893 EC-CEK i la Cessna R-Rocket EC-BRT remolcant velers a l’aeròdrom d’Òdena-Igualadai, l'última a Empuriabrava. La Macchi MB 308 EC-AGN realitzant treballs de fotografia aèria. AISA I-11-B L-8-G-123 I EC-AKF I EC-BLC, Jodel D-112 EC-AMY, EC-AOD i EC-AOH. Fairchild F24-R EC-AJZ. Cessna 170-B EC-AVJ (treballs de fotografia aèria), DC-4 Superskymaster EC-BMI, de transport de mercaderies de la ja desapareguda companyia Spantax, de quan a finals dels 60 hi va volar com a Fly Student durant una temporada. El comandant senyor Barramco era molt complaent amb en Pere, permetent-li volar trajectes sencers ocupant el lloc de comadant, fins i tot sol en cabina en bastants ocasions.
     P. Ribalta ha volat, a més dels models descrits, un perllongat nombre d’altres avionetes, com diferents Piper Cherokee PA-28 EC-BOV, EC-BQ E, etc. PA-32 SIX EC-BMO, Cesna 152 EC-BEE, D. H. Chipmunk
EC-BOI, Gardan Horizon, EC-BAQ, etc.
    
L’any 1969 obté la llicència de pilot comercial.

Algunes dades del seu periple volovelístic.

    
Pere Ribalta es va fer pilot de Vol a Vela a Monflorite (Osca) el mes de juliol del 1962 on vola el famós biplaça Kranich II i el monoplaça descapotat Grunau Baby. El seu vol de distància pel títol de
"C" de Plata la obté el dia 4 d'agost del 1972 en un vol en el qual va sortir amb un veler monoplaça Swallow EC-BCO, de l'aeròdrom civil de Mora de Toledo a la província del mateix nom, aterrant al costat de la ciutat de Manzanares (Ciudad Real), en un lloc nomenat La Granja de Cantalejo, cobrint un trajecte de més de 80 quilòmetres de distància. 
     Un
vol de permanència de més de 5 hores l'obté volant amb el seu Blanik a la serralada de marina sobre del poble de Roses, a l'Alt Ampordà. Altres vols de cinc hores, aquestos no certificats, també els havia volat en altres ocasions.
    
Posteriorment vola a França, sobre la Cerdanya, a l'aeròdrom situat en el coll de La Quillane, que es troba a una alçada de quasi 1700 metres sobre el nivell del mar, al costat del poble de La Llagonne-Mont Louis, al Llanguedoc-Rosselló, Pirineus Orientals, amb Àngel Anglada i Antoni Freixas. Allà vola models francesos com el biplaça costat a costat C-800 i la imitació francesa del Grunau Baby, el Nord-1000, i també amb una Fieseler "Stork" (Cigonya) construïda a França amb motor radial (estrella). En el futur, Pere Ribalta aconseguirà varies marques efectuant vols de distancia que, tenint en compte el material del qual es disposava es va tractar de
vols significatius dins d'aquest ordre.

    
Pere Ribalta esdevé un dels pioners del Vol a Vela Català. Doncs, junt amb els esmentats companys Freixas i Anglada, i amb Pablo Ayesta, Wolfgang Knoph i José Luis Pedraza, van endegar a Igualada la secció del Vol a Vela de l’Aeri Club de Barcelona-Sabadell.
    
Els primers vols del Vol a Vela català de la postguerra es varen dur a terme als mesos d'abril-maig de l'any 1965 a
l’aeròdrom de Sabadell, amb la presència de tres professors de l’escola de VSM de Monflorite que, dependents de la Sub Secretaria de Aviación Civil vingueren amb una Dornier DO-27. Aquests, foren desplaçats en qualitat de comissaris a fi de constatar les condicions que reunia el material, dos velers, i les aptituds dels esmentats pilots de veler inclòs en Pere Ribalta, els quals durien a terme la nova activitat Vol·lovelista.
     Aquell diumenge, a l'aeròdrom de Sabadell, amb la Dornier es varen dur a terme uns quants vols amb els velers: L-Spatz EC-AYU monoplaça d’ala alta i 15 metres d’envergadura, propietat de Freixes i Anglada, i el veler biplaça, costat a costat, Goevier Goe-4 III amb matrícula alemanya, propietat d’Ayesta i Knoph. Material mínim, aquest, que el Ministerio del Aire exigia per poder autoritzar l'obertura de la secció de Vol a Vela de l'aeroclub.

    
Posterior a les esmentades proves de vol, Pere Ribalta va ser qui, amb el Seat 1500 de l’Antoni Freixas, va remolcar per carretera el Spatz fins l’aeròdrom d’Igualada, resultant ser el primer veler privat que trepitjava aquell camp d’aviació. Anys abans, els professors de Monflorite, amb els velers d'aquella escola, varen dur a terme un raid des d’allà fins Òdena.
     Durant els anys de vol·lovelista, Pere Ribalta va dur a terme la tasca de monitor a l'escola d'Òdena. Durant aquell temps va volar velers com: el biplaça, costat a costat, d'escola, Goevier Goe-4 III,el
biplaça en tàndem d'escola i d'ala alta K-2 EC-BAZ, Wasmer W-30 Bijave (amb matricula francesa) també d'escola en tàndem i ala mitjana. L'ala volant monoplaça Fauwell EC-BNU.
    
En el 1971 també va fer un vol de distancia sortint d'Òdena i aterrant a l’aeròdrom d’Alfés a Lleida, 150 Qms, de tres hores de durada. Vol realitzat amb un L-Spatz d’ala alta, matrícula D-1456.
     El diumenge 21 de maig del 1972, Pere Ribalta efectua el salt entre l’aeròdrom d’Òdena i el d’Empuriabrava, uns 145 Quilòmetres i quatre hores de durada, amb el seu L-Spatz d’ala mitjana.
     El diumenge dia 24 de setembre del 1973 vola des Òdena a la Cerdanya amb el seu Blanik L-13 estrenat el dia abans, que a la vegada va ser el primer veler català que es va veure en aquell recent aeròdrom. El vol va durar dues hores i trenta minuts. 
     Ribalta obté la qualificació de remolc de velers amb avioneta, i vola la Piper PA-18 EC-AMJ, la Morane Saulnier MS-893 EC-CEK i la Cessna R-Rocket EC-BRT.


    
El 1974 inicia la secció de Vol a Vela de l’Aeri Club de Girona a Empuriabrava amb el seu Blanik L-13. El setembre del 1982 el Blanik passa a mans de l'Aeri Popular de Catalunya dirigit per Enric Pallarès, actualment reconegut per les seves publicacions com historiador de l'aeronàutica catalana, i constructor d'avions d'època, circumscrit a la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya amb seu a l'Aeroport de Sabadell.
    
Actualment ambdós velers, el L-Spatz i el Blanik L-13, junt amb altres glories que en el passat solcaren els nostres cels, reposen en el magatzem que la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya té a Viladecans, tot esperant que el futur museu de l’aviació catalana sigui finalment construït en els terrenys de l’Aeroport de Sabadell, a fi de ser-hi exposats per a la posteritat.