Centenari del primer vol d’un avió al nostre país.

Imatges de retalls de premsa trobats a l'Arxiu Josep Llàcer.


     Va ser el divendres dia 11 de febrer del 1910, quan passades les quatre de la tarda a l’hipòdrom de Can Tunis de Barcelona, el pilot francès Julien Mamet per dues vagades s’envolava amb un aeroplà Blériot XI establint així la fita històrica de l’inici de l’aeronàutica catalana i per extensió l’espanyola. L’aparell, titllat afectuosament per la premsa com a libèl·lula i també Estira Cabells pel seu perfil semblant a aquests insectes, es va envolar davant els organitzadors de l’inèdit esdeveniment acompanyats per membres de la premsa i també d’una munió de curiosos que foren testimonis de la històrica gesta. 
 



El pilot Julien Mamet dret damunt del Blériot XI
il·lustrant a un grup d'admiradors a l'hipòdrom de Can Tunis.

Les exhibicions aèries d'en Mamet
     Com que això de l’aviació depèn molt de la meteorologia, donades les males condicions atmosfèriques del diumenge dia 13 següent, que fou el primer dia en què es preveia dur a terme les exhibicions aèries amb públic, i amb uns quants milers de persones concentrades al lloc, la volada es va haver d’ajornar. Va ser el dijous 17, un dia meteorològicament favorable, quan Mamet va entusiasmar el nombrós públic reunit a l’hipòdrom, amb una assenyada demostració de vol. En canvi, la tarda del diumenge dia 20, l’últim dia de les exhibicions, tornant a terra després d’una magnífica primera volada que va entusiasmar de nou a la gran massa de públic concentrat a l’hipòdrom i als seus entorns, un agosarat fotògraf, proveït amb la càmera fotogràfica i el corresponent trípode, irreflexivament es va precipitar al mig de la zona d’aterratge interposant-se a la trajectòria de l’avió quan es trobava arribant a terra, situació que, per evitar topar amb l’intrús, va obligar a Mamet fer una arriscada maniobra provocant un brusc impacte de l’avió contra el sòl. En aquest acte, va trencar l’hèlix, el tren d’aterratge i malmetre una de les ales. Amb el pilot sa i estalvi, però, amb lleus contusions a la cara, l’inesperat incident va cancel·lar sobtadament el memorable episodi del Blériot XI i d’en Mamet a Barcelona. Malgrat aquest entrebanc el prodigi de l’aviació havia esdevingut a casa nostra. 

La representació sabadellenca no va faltar
     Segons es llegeix al diari Revista de Sabadell de l'època, en les diferents demostracions de vol d'en Mamet dutes a terme a l'hipòdrom de can Tunis, s'hi traslladaren molts sabadellencs no deixant escapar l’oportunitat de ser testimonis d’aquell excepcional primer esdeveniment aeri de la nostra història.

Els organitzadors de la fita aeronàutica
     El transcendental projecte va ser possible gràcies a la iniciativa de l’Associación de Locomoción Aérea, una institució fundada a Barcelona el desembre 1908 per impulsar l’aeronàutica al nostre país. 

 



La gentada que es congregava a l'hipòdrom de Can Tunis per veure volar l'avió.

Identitats i Orígens de l'esdeveniment aeri
     Tant el pilot Mamet, que ostentava el dissetè títol de pilot de França, com l’avió, procedien de l’aeròdrom de la ciutat francesa de Pau, capital del departament dels Pirineus-Atlàntics, centre de vol fundat el febrer del 1909 per dos famosos germans nord-americans, Wilbur i Orville Wright, fabricants de bicicletes de Dayton, Ohio. Els quals, set anys abans, el 17 de desembre del 1903 foren els primers en la història a fer volar un enginy motoritzat, dissenyat i construït per ells mateixos. Aquella proesa esdevingué a Kill Devil Hills, una regió deshabitada plena de promontoris i arenals a la costa atlàntica de l’estat de Nord Caroline, lluny de mirades agnòstiques. 

 



Louis Blériot, en una imatge presa moments abans que 
surtis per efectuar la travessa del
Canal de La Manche.

Breu Currículum d'en Blériot
     El Blériot XI d’en Mamet, era un monoplà dotat d’un motor Anzani de tres cilindres i de 25 cv, construït als tallers del francès Charles-Joseph Louis Blériot el qual l’any anterior, el 1909, amb un altre avió idèntic al de Mamet, el dia 25 de juliol, en una cursa que eren tres competidors, un dels quals no va poder envolar-se per raons de salut i l’altre va caure al mar prop de la costa sense conseqüències pel pilot que va ser rescatat per barques de pescadors, Blériot va travessar el Canal de La Manche tot arribant-se fins Anglaterra guanyant així el premi de 1.000£ que oferia com a trofeu el diari Daily Mail. Blériot va iniciar el vol vers dos quarts de cinc de la matinada envolant-se des de la platja de Les Barraques a Sangatte, un petit poble situat a la costa nord de França prop de Calais. La distància que el separava d’Anglaterra era de 35 quilòmetres aproximadament fins arribar a la ciutat anglesa de Dover. En la travessia va emprar un temps de 23 minuts. Blériot havia iniciat el disseny i la construcció dels seus primers avions el 1900, els quals no varen arribar a aixecar mai el vol. No va ser fins el 1907 quan amb uns models més perfeccionats va aprendre-hi a volar. Nascut el dia 1 Juliol del 1872 a Cambrai. Blériot, mor el dia 2 d'agost del 1936 a París.

Dels protagonistes a Barcelona
     Com a anècdota afegirem que el Blériot XI volat per Mamet a Barcelona era propietat d’un uruguaià, de nom Mario García Cames, també aviador i amb negocis a París i que aspirava a promoure l’aviació al nostre país de la mateixa forma que ja ho feia a França. Mamet i el propietari de l’avió havien arribat a Barcelona en tren el dia 4 del mateix mes de febrer. En arribar a l’estació de França, Mamet i el senyor Mario García Cames foren complimentats per les autoritats barcelonines junt amb els membres de l’Asociación de Locomoción Aérea. El Bleriot XI va arribar més tard a causa de dificultats administratives a la duana de Port Bou. Fou la nit del dia 9 de febrer a l’estació de França desmuntat dins d’unes caixes, on l’endemà va ser traslladat als tallers Riba Societat en Comandita, situat al barri de La Bonanova, a fi de reparar alguns desperfectes susceptiblement ocasionats duran el transport. Al matí del dia 11 va ser traslladat a l’hipòdrom de Can Tunis i en un improvisat hangar va ser muntat per poder fer la primera prova en vol. Amb aquest episodi quedaven oberts pel futur els camins de l’aire a casa nostra.

 

Aquest article aparegut al Diari de Sabadell podeu obtenir-lo en format PDF

Article del centnari del primer vol a Catalunya i Espanya el divendres dia 11 de febrer de l'any 1910